3º ART GRÀFIC SABADELL 2014: noviembre 2013

Personajes (faltan 3)

Fondos

Sinopsis (por hacer)

El nostre protagonista d’origen irlandès, Colman Murphy, junt amb la seva dona, Brigid Murphy, viatgen al EUA per viure el somni americà sobre el 1909. Ell vol crear la seva destil·leria amb la fabricació d’un whisky de recepta familiar. Ella vol muntar la seva tenda de roba i dissenyar la seva pròpia línia de roba i anar ampliant poc a poc el negoci.

Però passen els any i l’únic que han aconseguit es que ell treballi en una destil·leria i ella es vegi submergida en la les feines de casa al tenir fills. Amb la arribada de la llei seca ell es queda sense feina i ella marxa de casa.

Ell comença a destil·lar whisky mal fet de manera il·legal. I cada cop es veu més involucrat amb el negoci de la màfia. Mentre ell, cada cop més, va contradient els valors que li va transmetre el seu pare, la seva filla, la Nora va veient monstres que se li presenten i van creixent a mesura que evoluciona el seu pare.

Argument

La nostra història comença sobre el 1909 als EUA abans de la aplicació de la llei seca.

El nostre protagonista, Colman Murphy, d’origen irlandès al igual que la seva dona Brigid Murphy. Viu amb els dos fills seus, John i Nora Murphy, que van néixer ja als EUA.

El nostre protagonista va venir amb la seva dona als EUA desprès de la mort del pare d’en Colman, Liam Murphy, amb qui tenia un vincle especial.

Ja que a ell no l’hi quedava a ningú més de la família van viatjar als EUA amb la promesa del somni americà. Ella volia començar amb una petita tenda de roba on ella mateixa seria la dissenyadora i modista, i poc a poc aniria ampliant el negoci. Ell havia d’inaugurar una petita destil·leria amb el seu propi bar y elaboraria el whisky de recepta familiar, honorant així la memòria del seu pare. Si més no, Amèrica no va donar allò que prometia i no van donar crèdit per cap dels dos projectes.

Amb el pas del temps ell va trobar lloc en una destil·leria de whisky més gran del que ella havia imaginat, i anava estalviant durament del miserable sou que rebia per algun dia començar un dels dos negocis. Però amb la arribada dels fills, primer d’en John i més tard de la Nora, se’n van anar la major part dels estalvis. Els que els hi va quedar, ho van acabar depositant en mans d’un inversor de borsa italià que és deia Daniele Simonini. La Brigid es va veure poc a poc obligada a quedar-se a casa i fer-se càrrec dels fills on l’única manera de satisfer la seva creativitat i vocació era fen la roba dels seus fills.

Després d’un parell d’anys treballant a la destil·leria dóna a provar el whisky de recepta familiar al seu cap i decideix crear una nova línia amb la recepta d’en Colman amb la promesa de que si funciona, segurament el farà soci de l’empresa. Ell il·lusionat per veure el seu somni més a prop surt a celebrar-ho. Quan torna a casa embriagat, li explica la bona notícia. Ella desconfiada del cap, l’escridassa per haver donat la recepta que tan recelosament havia guardat i que havia de ser per al negoci que s’havien promès. Ell enfadat per la sensació d’estupidesa i l’efecte de l’alcohol la pega.

Un parell d’anys després, a finals de 1919, quan ja s’ha anunciat la aplicació de la llei seca, tanquen la fàbrica i es veu al carrer. Al arribar a casa troba una carta del seu inversor dient-li que ha perdut tots els seus estalvis.

Després d’aquest seguit de desgràcies, i de veure’s a la ruïna i sense sortida es tanca en el seu propi món i tot just surt de l’habitació. Al cap d’un parell de dies els nens el piquen a la porta preguntant pel menjar. Quan surt es troba una nota a la cuina on la seva dona li diu que el deixa per la decepció que ha sigut desprès d’anys. I decepcionada perquè ell no sap veure que el més important que tenia estava davant dels seus ulls. Enfurismat, per la sospita de que se n’ha anat amb un altre, comença ha destrossar mitja casa. Quan se n’ha cansat marxa cap al despatx de l’inversor de borsa a exigir-li que li torni els diners, però en arribar troba l’oficina tancada i un grup de gent tan cabrejats com ell. Pregunta que ha passat i li responen que l’inversor era un estafador. Desesperat decideix anar al bar de davant de la seva fàbrica, on acostumava a anar abans de que el fessin fora.

Un cop allí troba el bar buit i el cambrer, Robert Smith, li ofereix l’última botella que l’hi queda ja que amb la llei seca i havent tancat la fàbrica, es veu obligat a tancar el negoci. Després de veure i parlar amb el cambrer i explicar-se les seves situacions mútuament decideixen iniciar un negoci clandestí. Ell fabricaria un alcohol similar al whisky però sense l’envelliment necessari whisky i el cambrer el vendria al seu bar. De camí a casa ell s’ho planteja i no ho veu clar. Hi ha molts riscos i al cap i a la fi ell sempre ha estat un home de principis, els quals l’hi havia transmès els seu pare, i si es saltava la llei era com faltar a la memòria del seu pare.

Un cop arriba a casa i veu als seus fills afamats i arreglant el que ell havia destrossat. Recorda també com el seu pare li deia que un home sempre ha de cuidar de la família. Amb aquestes dues contradiccions davant seu decideix que si fins ara ha estat fabricant whisky i no feia mal a ningú perquè ara no ho anava a fer?

Un cop passats els dies, mentre elabora el whisky li ensenya a en John a fer-lo tal i com ho va fer el seu pare. En canvi a la Nora la aparta i la margina a fer feina de casa. Aquí es quan inconscientment comença a tractar la Nora com si sigues la Brigid. La Nora que és una nena molt desperta, curiosa i amb imaginació i sempre havia jugat amb monstres imaginaris comença a veure uns monstres imaginaris cada com més terrorífics. El primer es el del dubte, quan comença a qüestionar el que fa el seu pare.

Un dia abans de porta la remesa al bar li encarrega als dos nens feines de casa, en John ha de tallar l’herba del jardí i la Nora ha d’estendre la roba. Al arribar al bar no es troba en Robert i al veure que no respon, passa a la cuina on hi ha llum. Al mig obrir la porta es troba a en Robert estes al terra i un home baixet ben vestit assegut davant seu amb una copa. De repent un home corpulent el sorprèn de darrera seu i li dona un cop de puny que el fa caure al terra. El baix que porta la veu cantant els presenta, ell es diu Valerio Morrone , i el gran és el seu germà, Tolomeo Morrone. Li diu que estaven parlant amb el Robert per arribar a un tracte i que els hi compres a ells l’alcohol, però li ha agradat tan el seu whisky que al final li agradaria invertir el tracte, a partir d’ara ell treballaria per a ells si a ell li semblava bé(en Tolomeo es posa a riure). Ha de fer 10 caixes en una setmana, 10 vegades més que el que feia fins ara.

Al arribar a casa abatut la Nora veu com es un monstre molt més terrorífic qui l’hi obra la porta. En John pregunta que li ha passat. Ell pressionat per la quantitat de feina, les circumstancies en les que es troba i veure que no ha tallat l’herba del jardí respon: “que li ha passat al jardí?es que ho he de fer tot jo sol?” i sen va a la habitació. El nen li salten un parell de llàgrimes per la violència amb la que li ha respost i la seva germana l’intenta consolar. En John respon:” no estic plorant, jo sóc un home i els homes no ploren. A demés es culpa teva, tu has fet la feina per fer-li la pilota com sempre.” La empeny i cau al terra. Ella es queda sola espantada amb la única companyia del monstre que havia obert la porta. Mentre el Colman mira el sostre estirat el llit sense poder dormir entra la Nora mig plorant dient que te malsons i acaben dormint els dos junts.

Al cap d’una setmana apareixen els dos germans. En John que sap qui són es posa davant de sa germana amb senyal de protecció. Ella els veu com a monstres (diables) i està espantada. En Tolomeo en senyal d’afecte li toca el cap, els hi diu que es tranquil·litzin que són amics del seu pare i els hi dona uns caramels. Quan estan dins de la casa en Valerio li diu a en Colman que en vol molt més i que no ho pot seguir fent a casa perquè es molt visible pels veïns i no te la capacitat, ni la maquinària necessària per fer una gran producció. A partir d’ara treballarà en una nau industrial tocant al moll.

Desprès d’unes setmanes li truca en Valerio i li diu que ha de venir el seu contable que li ha de portar uns paquets, que els deixi a l’oficina. Quan ell està al despatx entra el contable que resulta ser en Daniele Simonini, el fals inversor. Acaben encanonant-se mútuament i després de parlar dedueixen que els dos són igual d’importants per la màfia i si un mata a l’altre ho pagarà car.

Un parell de dies després es presenta a casa seva el seu anterior cap de la fàbrica es presenta amb un cotxe luxós. Li diu amb un somriure burleta que ha provat un whisky en un bar i que estranyament li recorda molt a la seva antiga recepta -referint-se a si mateix-. Sap que esta fabricant whisky per la màfia i ell en vol la seva part ja que aquella recepta ja era seva. I s’acomiada dient que li donarà records a la seva dona.

Ell enfadat i cabrejat recorre a la màfia per a que l’escarmentin. Però s’extralimiten i el maten. Penedit acudeix al funeral i allí es troba amb la seva dona apartada de la multitud. Després d’explicar-li perquè el va deixar, li diu que al separar-se es va veure al carrer i es va trobar al seu ex cap. Li va oferir un sostre, i al final van tenir una relació, ella era la seva amant. Ell no li explica com va morir el seu cap i decideixen tornar junts a casa. Quan arriben i en Colman veu a la família reagrupada pensa que potser no està tan malament que hagin assassinat al cap.

Amb els diners que ell ha guanyat decideixen començar el negoci de la tenda de roba ja que així podran justificar els diners de l’alcohol.

Un dia mentre ell esta a la fabrica arriba una família rival i hi ha un tiroteig. Finalment només queda en Colman i en Daniele amagats rere unes capses. Només queda un sicari en peu i en Colman que no ha matat mai a ningú, és l’únic dels dos que te una pistola. En Daniele li fa una senyal per a que el dispari, en Colman incapaç li tira la pistola per a que ho faci en Daniele. Quan el mata en Daniele li diu que ja sap perquè el va deixar la seva dona, perquè és un covard. En Colman amb la sensació de culpabilitat torna abatut a casa i la Nora torna a veure com un monstre encara més gran que l’anterior és qui li obra la porta.

Al dia següent arriben uns homens de la familia dels Morrone i els hi diuen que facin les maletes que demà els canviaran de casa perquè potser el busquen. Per la tarda quan els nens arriben a casa veuen un cotxe estrany davant la porta. Mentre la Nora entra el nen veu per la finestra com hi ha dos homes apuntant amb pistoles als seus pares i s’amaga aterrat. Amb la mentalitat que sempre li ha transmet el seu pare de protegir la família decideix anar a la caseta del jardí, on sap que hi ha l’escopeta del seu pare. Entra per la porta de darrera i sorprèn als mafiosos, sense pensar-ho dos cops dispara a un d’ells i el mata. Però l’altre li dona temps a disparar, just desprès en Colman se li llança a sobre i li treu l’arma i li dispara fins buidar el carregador. Quan es gira veu a la Brigid abraçant al seu fill mort junt amb la Nora que també plora junt al cadàver.

Després d’això la Brigid no torna a ser la mateixa i ara és ella qui es tanca a l’habitació i tot just surt.

El mafiós li diu que canviaran de fàbrica. Han comprat la fàbrica on ell treballava abans i ell en serà el cap amb un grup de treballadors al seu càrrec. Per fi aconsegueix més o menys el somni que tenia. En Valerio li dona el condol i li promet que venjaran la seva mort.

Quan arriba a casa li explica a la seva dona amb la intenció de donar-li una bona notícia. Ella veient com han aconseguit realitzar els seus somnis i veient que ara que tenien la fortuna que esperaven, és quan són més infeliços i es posa a plorar. A mitja nit ell es desperta sobtat i sol al llit, s’aixeca però no troba la Brigid per enlloc. Veu la porta de darrera oberta i la porta de la caseta del jardí oberta. A dins hi troba la Brigid morta amb el canó de l’escopeta encara a la boca.

Passat un dia surt el Sol i es veu a ell assegut a la butaca amb un got de whisky a la mà i amb la Nora dormint sobre seu. Quan obre els ulls la Nora, encara mig dormida, li demana que faci fora els monstres, si ho fa ella li promet cuidar d’en ell. Pensatiu, es queda mirant el cavallet de fusta amb el que jugava en John.

Quan arriba a la fàbrica explica en Valero la nova pèrdua. Li diu que vol deixar la fabrica i el negoci, però abans els ensenyarà a fer whisky i vol venjar-se. El pla és un clàssic, el cavall de Troia. Faran les paus amb l’altra família i com a senyal de bona voluntat entregaran un camió ple de barrils de whisky. Només els de la part de darrera portaran whisky, la resta portaran alcohol quasi pur que ell mateix elaborarà. I en un d’aquets hi haurà una bomba de rellotge.

Després de dur a terme el pla ell queda lliure i en paus, al cap i a la fi Valerio Morone és un home de paraula. Quan torna a casa s’abraça a Nora i li diu:” Gràcies, Perseo meu”

Referencias