sábado, 7 de diciembre de 2013

Isàvena Comeras - Referències + Sinòpsis

SINÒPSIS


THYSIA


        'Thysia' és una història de fantasia mitològica basada en una interpretació pròpia del 'Banquet' de Plató (380aC); simposi en què s'aborda la naturalesa ontològica de la Idea de Bellesa per mitjà de les intervencions discursives de diversos oradors. Més en concret es fonamenta en el discurs d'Aristòfanes i el seu 'Mite d'Androgin' (189c-193d) en el qual Eros es presenta en Societat com un desig d'integritat.

       La història es desenvolupa en un món d'homes esfèrics en el que dos éssers conformen una entitat integral. Castigats per Zeus, rei dels déus, a una vida de desgràcies, com a conseqüència d'haver estat ridiculitzat per Prometeu (tità protector de la Civilització humana) en reiterades ocasions, els mortals es veuen, des d'aleshores, obligats a realitzar, periòdicament, una cerimònia de sacrifici públic -la Thysia- per tal de mantenir el contracte amb els déus.
        En aquest context cerimonial, els homes, emprenyats per les desgràcies que el Déu del Cel fou caure sobre ells com a venjança a les ofenses de Prometeu, ideen una farsa per tal de rebel·lar-se contra ell. Coneixedors de l'estat relaxat i confiat en el que es troba Zeus després d'haver estat honorat amb el sacrifici d'un bou, els homes es disposen a emprendre un viatge cap al Cel. Faran, però, una parada a una zona a mig camí entre el món dels homes i el dels déus; l'únic lloc on els mortals resulten invisibles als déus. Allà, enllestiran els últims preparatius per a la lluita, deixant menys marge de sospita.
       Arribats al Cel, sorprenen Zeus amb l'atac. Aquest, irat per la traïció, conscient que els homes han comès Hybris (acte de desmesura caracteritzat pel desig de voler més del que t'ha estat assignat en la divisió del destí) creu que han de pagar per això, i es disposa a contraatacar. 
       Si bé els mortals juguen amb desavantatge físic, no defalleixen en creure que aconseguiran derrotar Zeus i engarjolar-lo eternament dins el cristall més profund del món dels homes. Però, de nou desemparats pel destí, aquests es veuran indefensos davant l'atac més poderós de Zeus: el llamp. Els éssers esfèrics, coneixedors de l'Eros, quedaran separats per la meitat, dividits en dos, condemnats a vagar eternament en cerca de la seva altra meitat.      


REFERÈNCIES





PERSONATGES + FONS 





1 comentario: